Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 11 - Żagań i Berlín

Deixàrem Praga de bon matí que encara quedava molta carretera per acabar el viatge. El destí era Berlín, però abans calia fer una petita marrada per Polònia ja que volíem veure el camp de concentració Stalag Luft III a Żagań, ben a prop de la frontera amb Alemanya. Que què té d'especial aquest camp? Doncs que a l'any 1944 hi va haver una fugida de presoners massiva que va inspirar la pel·lícula "La gran evasión". Aquella fugida va ser tot un "èxit" per la part dels collons. Van marxar 76 persones de les quals només 3 van aconseguir la llibertat. 50 van ser afusellats (van ser morts a l'intentar escapar-se, segons els alemanys) i 23 van ser retornats al camp de presoners. La visita a aquell camp va ser força instructiva i, al meu parer, mostrava una realitat força més crua que la del film. La realitat és que van fer tres túnels, no un, els quals van batejar com a Tom, Dick i Harry (dir "Tom, Dick and Harry" en anglès seria l'equivalent del que en castellà diuen "Fulano, Mengano y Zutano").

Vam dinar en un bar de carretera de Polónia (sempre era més econòmic que Alemanya) i vam tirar milles ja fins a Berlín, el Campingplatz Am Mahlower See. Era un càmping familiar que estava sobre un llac amb la seva terrasseta de bar a joc amb el païsatge on no va faltar la la primera cervesa des de l'arribada. Un cop situats vam agafar el cotxe fins a Mahlow i allà el tren que ens duria al centre de Berlín, concretament a l'estació Brandenburger Tor. Abans de tot, hi havia gana per la qual cosa vam menjar un currywurst que venien pel carrer. El que no vaig poder resistir-me va ser el passar per sota de la porta de Brandemburg. El darrer cop que l'havia vist va ser l'any 1989 i hi havia un mur que no deixava creuar-lo. Va ser una sensació molt i molt estranya. 

Ara sí, cap a casa que estem molt cansats.