Dia 18 - Niça / Nord d'Itàlia i Balcans | Això no és una guia de viatge... però quasi

Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra.

Apa, a cagar a la via.

Dia 18 - Niça

Ara sí que la tornada era irreversible. Només quedava un nit i aquesta era a Antibes (de la qual no us en parlarem perquè ja està tot dit). Però, però, però… com que nosaltres no ens desplacem, viatgem, quedava un lloc per visitar i era Niça. Niça, una de tantes perles del Mediterrani (en podríem fer un bon collar de tantes perles que hi ha). Entre el que vam trigar en poder aparcar (en un pàrquing, no us penseu) i trobar un lloc on dinar (el pressupost només arribava a l’indi tirant a cutrillo que, finalment, vam trobar) ens va quedar molt poc temps per visitar-la.

No us parlaré de la Promenade des Anglais ja que aquesta ja la vam patejar en un altre viatge, així que, aquest cop, només vam fer carrers. Sobre la gent que hi havia? Què voleu que us en digui… Si, algun pijo molt posadet, algun modelet, però bàsicament el que hi havia era turistes tant o més perduts que nosaltres. La part vella té el seu encant i, fins i tot, es podria dir que autèntica, o aquesta tradició centenària dels francesos de no restaurar les façanes dels edificis ni que els matin, fa que sembli més autèntica. Bé, birra, cote i a dormir. Ja a l’endemà, autopista i cap a casa ,o sigui, que adéu i fins la propera.