Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 17 - Saalburg i Burgen

Ja tornant cap a casa, vam parar al fort romà de Saalburg. La idea era anar al restaurant, on feien menú romà, però aquell dia estava tancat. La veritat és que aquest fort és un lloc altament recomanable. No són runes ni excavacions (que estan al costat si les vols veure), és una reproducció pura i dura del que era un assentament romà i pots veure com s'ho tenien muntat. El que dona què pensar és quan veus l'edifici principal que té la mateixa estructura d'un monestir. Hi ha diverses sales on t'explica el dia a dia i una plena de reproduccions de ballestes les quals s'han provat i diuen que funcionen.

I ja per anar a passar la penúltima nit, cap al càmping Sonneneck a Burgen, prop de Koblenz. Per l'hora que era ja ens vam quedar per allà, ja veurem Koblenz un atre dia. Fred boira i pluja: definició d'on érem. Va, que ja falta molt poc!