Dia 5 - Camí de Zagreb passant per l'Illa de Bled, a Eslovènia / Nord d'Itàlia i Balcans | Això no és una guia de viatge... però quasi

Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra.

Apa, a cagar a la via.

Dia 5 - Camí de Zagreb passant per l'Illa de Bled, a Eslovènia

Després d’uns quants puges i baixes per les muntanyes, vam arribar a Eslovènia (que no confondre amb Eslovàquia ni Eslavonia) per visitar un d’aquells llocs idíl·lics, de postaleta hortera però que valen molt la pena de visitar. Va ser l’illa de Bled. El més curiós del lloc és que, essent tan turístic, paisatgístic i tot el que acabi en “ístic”, no hi hagi manera humana de trobar aparcament enlloc. Al final vam trobar-ne un de petit i de pagament al quinto coño a mà esquerra.

L’illa de Bled està al mig del llac de Bled (l’única illa natural que hi ha a Eslovènia), i allà està el castell de… Bled, ho heu endevinat. Aquest castell mil·lenari té la seva gràcia, però com passa sovint amb els pobles, es veu més espectacular des de fora que des de dins. Però igualment l’illa aquesta mereix una passejada i una visita a la seva botiga que hi venen objectes força originals. Per anar-hi només es pot fer amb peltne, que no és més com una mena de “golondrina” moguda a rems per un senyor que dubto molt que sàpiga cantar òpera italiana. Quan arribes allà hi ha l'església de l’Assumpció on hi ha la que que diuen “campana dels desitjos”: si la toques tres vegades amb un sol cop de corda, el teu desig es compleix, però pel que diuen, costa tant que el desig més comú és que a l’endemà no et faci mal l’esquena (entre nosaltres, si els desitjos es poguessin complir en llocs com aquests o als pous, mitja humanitat, entre ella tots els mandataris, estaria morta).

Tot seguit vam seguir el nostre camí fins a Zagreb. Vam anar a l’apartament que teníem llogat, que es diu Rooms at Zajčeva 34 els quals, pel preu que vam pagar, no valien massa la pena. No hi havia cuina a l’habitació, era comuna. El problema és que s’havia de sortir a l’exterior per anar-hi i, és clar, no parava de ploure i era un incordi. Però mira, és el que té viatjar. Bona nit.