Dia 15 - Padova i Modena / Nord d'Itàlia i Balcans | Això no és una guia de viatge... però quasi

Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra.

Apa, a cagar a la via.

Dia 15 - Padova i Modena

I tocava ja deixar els Balcans, amb tota la seva història antiga i recent, els seus paisatges i la seva gent ja curada d’ensurts i que ja estan aprenent a com esprémer el turista i deixar-lo sense estalvis. I tornàvem a Itàlia per culturitzar-nos una miqueta més. La primera parada va ser a Padova o Pàdua com vulgueu dir-li. Bàsicament era per visitar només la capella dels Scrovegni (el que vam trigar entrant i aparcant no ens donava temps per gaire cosa més). La història d’aquesta capella és molt divertida: el senyor Reginaldo Scrovegni era un usurer (ara en diem, només banquer) i per això Dante el va fer aparèixer a l’infern de la seva Divina Comedia. El seu fill Enrico, avergonyit del pare (m’agradaria veure si els fills dels banquers d’ara s’avergonyeixen dels seus pares), va encarregar a Giotto que fes aquesta capella per expirar els pecats del pare. Bàsicament són imatges d’història sagrada fetes amb bastanta gràcia, la veritat, sobretot les de l’apocalipsi, que són molt divertides.

D’aquí ja vam anar cap a Mòdena (la del vinagre balsàmic) però primer tocava descarregar trastos al camping. Aquest camping es diu International Camping, el nom del qual em sembla com bastant pretenciós ja que aquest ja és com la majoria de campings italians: una merda penjada d’un pal. Fins i tot em sembla recordar que no acceptaven targes, així els putos pirates podien escaquejar impostos. En fi, a la tarda vam anar a visitar el centre de la ciutat. Una de les idees era comprar vinagre… foraaa!! Però heu vist els preus? Se’ls hi va l’olla de mala manera! Si, ja, és artesanal i molt bo, però colló, que només és un puto vinagre. Però bé, la ciutat és encantadora i agradable per passejar. Al final sempre acabes anant a parar a la catedral com si hagués entrat en òrbita. Aquesta catedral del segle XII domina la gran plaça anomenada Piazza Grande (què original, oi?), plena de porxos, terrassetas i gent que no té ni idea de per on va, bàsicament com nosaltres. Al final, com diria no sé qui, Mòdena et conquereix a base de luxe discret i menyspreu elegant.