Dia 12 - Plitvice i Rovinj

De bon matí, carretera i manta seguint cap al nord ja de tornada. La propera parada haurà de ser a Rovinj, a la península d’Istria, encara a Croàcia. Però primer, tocava desviar-nos una mica per veure un parc natural anomenat Plitvice amb no sé quantes cascades que ens havien dit que era poc més que l'hòstia. Abans de sortir, una amiga colombiana que allà ha vist salts d’aigua d’allò més espectaculars ens va dir d’aquestes cascades: “si, es lindo… tiene su mérito”. Nosaltres feia un any que havíem estat a Islàndia i també havíem vist de tot. Però ens ho havien recomanat tant, que s’hi havia d’anar.

El que recordaré tota la vida és un tros del camí que bufava un vent endimoniat. Era una recta molt llarga amb senyals de prohibit anar a més de 40. Jo anava entre 15 i 20 com a màxim. Mai no havia sentit tanta por conduint des de ho vaig fer a la M-40. Al final arribem. El preu era de bojos, però tot sigui per la conservació de la natura. Però com deia abans, sí, la conclusió era que tenia el seu mèrit, però que tampoc era tant com deien. Sí, una ruta a peu xula i una passejadeta amb un petit vaixell per fer el turista una estona. I ara cap a Rovinj.

Ara tocava camping. Vam anar a un que es deia Valalta i que era més gran que la mateixa ciutat de Rovinj. De fet, per anar al restaurant havíem d’agafar el cotxe. Una altra característica d’aquest camping és que era nudista, encara que poc es podia despullar un amb el temps que feia. Em va fer gràcia que et venen el naturisme com una filosofia de vida i, allà, per anar a comprar al súper del camping o al seu restaurant, t’obligaven a anar vestit. Pêrò què hi farem?