Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 10 - Klis i Split

 

Doncs tocava abandonar ja definitivament Bòsnia per tornar a fer ruta per Croàcia. La fita era Split, però abans, ja posats amb el rotllo viatge temàtic, vam fer una paradeta al castell de Klis. Que què té d’especial aquell munt de pedres? Us sona més la ciutat de Meereen, aquella que va conquerir la Daenerys Targaryen i que va crucificar no sé quanta gent? Per cert, un incís que no té res a veure amb el viatge però m’estic fent l’opinió a sobre. Emilia Clarke no era la millor opció per fer aquest paper. L’Emilia té una vis còmica i un registre d’expressions espectacular que no quadren amb aquest personatge que sembla que estigui emprenyada amb el món constantment. Fet aquest incís, les vistes des del castell eren brutals.

 

Després de dinar, vam anar ja a Split, que estava al costat mateix, o millor dit, a sota mateix. Vam deixar les coses a l’apartament. El lloc es deia VS Rooms i el regentava una velleta molt poc simpàtica, força apartat del centre però ben comunicat amb l’autobús. I com és costum, la pluja ens va fer companyia… afortunadament. Sí, afortunadament ja que vam poder visitar Split amb molt poca gent al carrer, un Split del qual vam gaudir com no ho podríem fer a l’endemà ja que hi vam poder copsar la gran magnitud de la tragèdia turística. Però preveient-ho, vam visitar tot el que es podia visitar aquella mateixa tarda. Per cert, si algú va a Split i busca el palau de Dioclecià, que sàpiga que ja hi és a dins, la ciutat va néixer dins del mateix palau. Que qui és aquest Dioclecià? Va ser un emperador romà que va decidir jubilar-se i muntar-se la vida en aquest port i plantar cols, igual que podria haver-ho fet a Abu Dhabi, per dir un lloc random. Mira que n’era d’excèntric com a emperador, que va decidir morir de vell. Aquesta idea de bomber no se li havia acudit a ningú més, abans, i mira que n’hi ha hagut d’emperadors bojos. En fi, al proper capítol us faré cinc cèntims de qui era aquest Dioclecià. Ara a sopar i a dormir.

 

Split vist des del castell de Kils

El castell de Klis, Imagineu-vos aquesta baixada plena de gent crucificada... us sona més?

La catedral de Sant Domnius (que no sé qui collons és)

L'entrada est del palau, anomenada Porta de Plata

Una mica d'arquitectura neoclàssica: la plaça de la República

Ja ha parat de ploure i surt la gent com si fossin cargols

Soterrani de Palau Dioclecià

Unes runes romanes

El Vestibulum del Palau Dioclecià

Un carreró del centre

L'Spritz protocolari abans d'anar a sopar

Añadir comentario

Comentarios

Todavía no hay comentarios

Crea tu propia página web con Webador