Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra. 

Apa, a cagar a la via.

Dia 1 - Antibes

Com acostuma a passar en tots els dies 1 (o quasi en tots) és una jornada d’aproximació. Temps era temps aquesta aproximació l’haguéssim fet en un sol dia en comptes de dos, però ja tenim una edat (bé, ella en té tres setmanes més que jo d’edat) i les tirades de 1.500 Km en un dia les deixem per al bagul dels records. O sigui, que vam decidir fer nit a Antibes, en plena Costa Blava, entre Niça i Cannes (redéu, quan llegeixo el que he escrit em surt l’accent de Pedralbes).

 

Ara us imaginareu que vam dormir en un Hilton o similar… de cap manera, vam anar a uns apartaments ben lluny de la ciutat que es deien Néméa Appart'hotel Green Side Biot Sophia Antipolis…i no tenia més paraules perquè el formulari no els hi deixava posar-ne més. Ah, nota cultural: Antipolis era el nom que van posar els grecs a Antibes i que vol dir “ciutat del davant”. 

 

De la poca estona de què vam poder gaudir d’aquest lloc cal destacar el port Vauban amb el seu Passeig dels Milionaris (Quai des Milliardaires) nom el qual s’entén quan mires al mar i veus els iots, cadascun més enorme, que hi ha atracats (entre nosaltres, els de Saint Tropez imposen molt més que aquests). A part d’això, hi ha el típic nucli antic emmurallat amb carrerons plens de botigues i infestats de turistes americans, anglesos i japonesos… com a qualsevol poble francès d’aquells que en diuen “amb encant”.


El lloc té moltes més coses: el Chateau Grimaldi, on va viure un temps el Picasso, platges, museus i alguna cosa més que ara ignoro però segur que hi és. Ara era hora d’aller faire dodo (anar a fer nones) que tocava fer més cotxe.