Dia 3 - Reykjavik, Blue Lagoon / Islàndia | Això no és una guia de viatge... però quasi

Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.

Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra.

Apa, a cagar a la via.

Dia 3 - Reykjavik, Blue Lagoon

Després de tant paisatge marcià, avui havíem de ser una mica urbanites i visitar la capital, la gran megàpolis, amb el triple d’habitants d’Igualada, però que no arriba als més de 20 milions d’El Caire. I què veure a Reykjavik? No, ho pregunto seriosament, què veure a Reykjavik, que jo no ho sé? ens vam dedicar a donar voltes. Pel matí bàsicament veure carrers, i el port. Era tot una barreja de casetes de pescadors amb megaedificis súperrequetemoderns que sembla que ens vulguin tirar en cara que aquí som uns cutres classicons.

Un exemple clar és el de l’edifici de l’Orquestra Simfònica d’Islàndia, que té més vidre que les ulleres de Juan Tamariz, amb l’escultura al davant d’un tal Ólöf Pálsdóttir que no sé si està tocant el xelo o tallant un pernil. Bé, després de caminar, que era gratis, vam parar a dinar, que us asseguro que de gratis no en tenia res. Jo vaig menjar un rap (crec que era rap) que, no estava malament però que no matava. I després, per passar una estona, vam entrar al museu de les Sagues, que explicaven els mites i llegendes fundacionals de l’illa escenificats amb unes figuretes a grandària real força expressives. Ja després, després d’admirar el meravellós monument als funcionaris, vam tirar cap al Blue Lagoon.

I què és el Blue Lagoon? Doncs és una megapiscina d’aigua calenta, com tantes que pots trobar al país amb la diferència que aquesta és pagant i que et pots prendre el cubata allà al mig (ja no dic amb tranquilitat ja que allò està farcit de gent, majoritàriament ianquis, els quals no es caracteritzen per la seva discreció). Una cosa curiosa és que el barnús l’havies de llogar, però quan vam dir que aquell dia era la nostra festa nacional (que era veritat), per celebrar-ho no ens el van cobrar. Si hi aneu, no us perdeu els voltants, val la pena fer-hi una passejada. I amb això, ja vam donar el dia per caducat.