Benvolguts lectors, primer de tot deixeu-me que em presenti. El que us escriu es diu Jo i la persona que l’acompanya, que casualment és la seva dona (què hi farem) es diu Ella. Bé, no penseu que tinc per costum parlar de mi en tercera persona, això ho fa la reialesa i d’altres experiments endogàmics, tan sols era un recurs lingüístic. Però ja està.
Com diu el títol, això no és una guia de viatge però quasi, o sigui, que no pretengueu que us organitzem un viatge a mida tal i com fan d’altres, ni donar-vos detalls d’on dormir o menjar, vull dir que només parlarem del nostre viatge i de com hem interpretat, dels llocs que ens han agradat i dels que no, de la gent simpàtica o la que, directament, acabaves enviant a prendre pel cul. És la nostra manera de veure-ho que no té perquè ser com la vostra.
Apa, a cagar a la via.
Dia 1 - Fludir
Quan et parlen d’Islàndia un pensa: però què cony se m’ha perdut en aquell puto illot de merda perdut enmig de no sé on? Bé, el cert és que no saps el que et trobaràs fins que no hi ets. I el que és més difícil, explicar-ho o ensenyar fotos de manera que puguis transmetre quelcom que se li acosti mínimament. I quan arribes, el primer que penses és: a quin viking demenciat se li va acudir que allà s’hi podia viure? Fot un fred que pela, no hi ha un puto arbre i l’aigua fot pudor a ou podrit. I a sobre, no pots parlar del temps a l’ascensor ja que aquest, quan vas pel segon pis, ja ha canviat radicalment de quan has entrat al portal.
Va, deixem de fer un resum a mode de conclusió que encara no hem ni sortit de Barcelona. De moment, la sortida es va fer esperar perquè vam passar la nit a l’aeroport degut a l’hora intempestiva a la qual sortia l’avió, concretament a les 5:25 del matí rumb a Zurich, on vam aprofitar per esmorzar i, així, començar a veure fins on érem capaços d’arribar a pagar per una merdeta d’entrepà. De fet, durant la setmana següent, ens adonaríem que l’aeroport de Zurich era molt barato comparat amb Islàndia.
Seguim. Arribem a l’aeroport de Reykjavik. Tenint en compte que veníem d’un país de fora de la UE i anàvem a un altre, també de fora de la UE, ens demanarien fins i tot la talla dels calçotets… i ves per on que, sense adonar-nos, ja érem fora. Doncs això, que sense demora vam anar a buscar el Dacia Duster 4x4 que teníem llogat i ens dirigírem cap a l’alberg… sí, alberg, que el preu d’hotels o apartaments eren fora de mida. El màxim que ens podíem permetre era una habitació particular amb lavabo i cuina compartits.
Pel camí vam parar a comprar menjar. La idea era dinar cada dia un entrepà i sopar calent a l’alberg. Vam comprar una caixa de cerveses que va viure sempre al maleter del cotxe (us asseguro que estaven més fresquetes que si les haguéssim guardat a la nevera). Doncs poca cosa més, saludar i xerrar una estona amb els futurs companys de lavabo, sopar i a fer nones que ja eren moltes hores sense dormir. Ah, i un detall del supermercat, no tenien nevera, senzillament les coses fresques estaven en una habitació sense calefacció. Per cert, el lloc es diu Skyggnir Bed and Breakfast, per si el voleu buscar.
Volant cap a Zurich
Us recordo que estàvem a començaments de setembre
De camí a l'alberg
L'apartament és la caseta de sobre
Añadir comentario
Comentarios